Seguidors

divendres, 24 de maig de 2013

UN INTENT DE SINTETITZAR EL QUE S'HA FET

Donant continuitat a l'entrada anterior, vull mirar enrere i analitzar els pros i els contres d'aquesta pràctica. L'objectiu primer, i que va estar acceptat per la comissió del Practicum era el d'elaborar un Pla d'Orientació professional i acadèmica per a alumnat de 3r i 4t d'ESO amb trastorn de dèficit d'atenció, exposant les diferents eixides acadèmiques i de formació professional a que podien optar. Una vegada acceptat, vaig comprovar que en aquell moment ja es necessitava al centre un Pla d'Orientació que l'orientadora -psicopedagoga ja tenia pràcticament acabat. No obstant jo vaig continuar amb el pla previst i com indiquen els objectius i les activitats plantejades al Pla de Treball, vaig recopilar molta informació a diferents nivells i a partir d'ella he anat elaborant documents que serien parts del Pla d'Orientació.  Penso que alguna actuació prevista no ha arribat a realitzar-se, però també crec que he realitzat un treball ajustat a allò que es va planificar i donades les característiques de la intervenció no voldria comparar-la amb altres de tipus més pràctic i amb més relació directa amb casos concrets. Jo crec que encara tinc la oportunitat de poder continuar el que em queda per fer i que els resultats finals parlin en la memòria.

VALORACIÓ DEL PLA DE TREBALL

Identificació de la sessió:
Aquests sessions corresponen a  la última fase del pla de treball i el que pretenc precisament és valorar allò que he aprés al llarg d'aquestes pràctiques. La participació ha estat meva i la de la meva tutora de pàctiques.
Fites:
La finalitat d'aquesta fase era valorar allò que he aprés després de fer les observacions i anàlisi,a més de conèixer la valoració de la tutora de pàctiques i a partir d'aquí obtenir unes conclusions.
Desenvolupament:
Pel que fa referència a les conclusions he de dir que he aprés molt en aquestes pràctiques i que ,en general,estic molt satisfeta dels resultats obtinguts. En tot moment m´he sentit una més i m'han tractat molt bé al centre,atenent en tot moment les meves preocupacions o dubtes que pogués tenir. L'avaluació i l'anàlisi realitzada no només podia centrar-se en la recollida d'informació referent al centre,sinó també sobre el context en el qual es realitza tot el procés d'ensenyament-aprenentatge-intervenció-orientació. Per això em va semblar molt bona idea el poder realitzar entrevistes als alumnes observats,observacions dins de les aules,sortides fora del centre,les passacions de proves,test,...d'aquesta manera obtindria una visió global de tot el procés portat a terme al centre.L'objectiu era considerar tots aquells factors que podien estar incidint en l'aprenentatge i orientació  per a donar una resposta educativa i formativa que pogués arribar a resoldre les dificultats existents.
Per a situar les dificultats,com a psicopedagogs necessitem avaluar la resposta educativa que es dóna en aquestes dificultats,és a dir, avaluar el context en el que es realitza el procés d'ensenyament i orientació: el centre i la seva organització,protocols d'actuació,estil d'ensenyament de les psicòlogues,orientadores,estratègies emprades,etc...
El meu pla de treball està ben pensat en quant a les fases a seguir però m'ha faltat temps per poder portar-lo a terme com  a mi m'hagués agradar,a més de que ha estat difícil poder compaginar les pràctques amb  la meva feina i de vegades no he pogut assistir a intervencions que a mi m'hagués agradat veure per incompatibilitat d'horaris meus i de la psicopedagoga del centre, i les tantíssimes vacances que hem tingut al llarg del trimestre.
Només dir que durant encara tot el mes de Juny fins el dia 21,continuaré assistint al centre per poder realitzar totes les hores establertes i acabar de pulir un alumne el M.I. que no l'he pogut veure tant fins ara com m'agués agradat.

dimecres, 22 de maig de 2013

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


- ¿TDAH en la adolescencia?
50 preguntas orientativas para reconocer y tratar el TDAH.
NÉSTOR SZERMAN. Editado por : DRAFT EDITORES, S.L.

- Guía practica para educadores. El alumno con TDAH. Trastorno por Déficit de Atención con  sin Hiperactividad.  Fundació ADANA. Ediciones MAYO. 2ª edición.

- Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes.

-Guías de práctica clínica en el SNS. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Edición: 2010 Edita: Ministerio de Ciencia e Innovación.

- TDA/H a partir de la adolescencia. DR. JOSEP ARTIGAS. Hospital de
Sabadell.

- Cincuenta consejos básicos para el maestro del alumno con TDAH.
Fuentes: La serie de consejos que sigue ha sido redactada luego de escrutar la principal bibliografía dedicada al tema. http://www.tdah.com.ar


 

PERFIL PROFESSIONAL


Aquest és el test IPP-R, que ens indica quin perfil té l'alumne de cara al futur per trobar una professió, que va passar el M.M. fa uns mesos enrera i ara li hem fet el retorn amb la mare que també ha assistit a la reunió. Hem parlat de com acabar el curs,els reforços que s'hauran de fer a l'estiu per començar a 4art D'ESO amb uns coneixements previs de les assignatures per poder ajudar-lo en tot el possible a que es tregui la Secundària.
Vol estudiar cuina,li agrada molt i a casa ell diu que cuina a
vegades. Se li ha parlat de les diferents escoles que hi ha a
Catalunya i de les condicions que posen per poder accedir-hi, per tant sap perfectament que ha d'acabar els estudis secundàris per poder arribar a complir el seu somni professional i laboral.
 

dimarts, 21 de maig de 2013

DIFERENTS FASES DEL PROCÉS

La primera fase de la proposta metodològica que vaig iniciar: Conèixer el centre,l'alumnat i el sevei del SAP (Servei d'assessorament Psicopedagògic) de l'escola,ho vaig fer en el termini que m'havia marcat i del servei del SAP he de dir,que he aprés moltes coses,en totes les reunions que he assistit.El paper que té el psicopedagog i orientador/a dins del centre és infinit,almenys les 3 que hi ha al centre on estic,toquen infinitat de situacions.

Pel que fa a la fase 2: Coneixement del funcionament del centre, dels alumnes i de la metodologia que s'utilitza, també l'he assolit dins de les hores i dates pensades inicialment:
-Recollir tota la informació necessària per la elaboració del Programa d’Orientació.
-Classificar-la i ordenar-la per donar-li forma.
-Recollir els interessos i necessitats de l’alumnat objecte del Projecte.
-Establir una primera anàlisi de les necessitats  respecte a l’orientació dels alumnes de 3er. i 4rt que he estat observant,  per  tal de poder establir les actuacions a dur a terme,ara i en cursos posteriors.
-Conèixer què i com es treballa  amb joves que presenten un trastorn de dèficit d’atenció.
 
Pel que fa a le 3era. fase: Elaboració del pla d'orientació dels alumnes de 3er. i 4art
d' ESO. Assessorament,valoració i avaluació del pla, no us puc avançar res,encara no he començat aquesta part. Tenia previst elaborar-la al llarg del mes de Juny,ja que fins a mitjans de Juny tinc previst anar per continuar les pràctiques.
Els objectius que em vaig proposar us els presento:
-Anàlisi   i organització  de tot el material recopilat.
-Elaboració del pla individual d’orientació formatiu i/o laboral  dels alumnes de 3er. i 4t d’ESO de l’escola.
-Assessorar als alumnes estudiats.
-Valorar la possibilitat d’aplicacions posteriors del pla elaborat.

Com que veig que no podré acabar-vos d'explicar tot el procés abans d'acabar la setmana,he volgut fer-vos coneixedores del que realitzaré a la 3era. fase. 

dilluns, 20 de maig de 2013

VISITA AL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

La setmana passada em van dir si volia  anar de visita amb les alumnes de 4art. d' ESO al centre de Formació Professional d' Andorra per veure les sortides educatives que es poden trobar ,els que vulguin anar el proper curs. L'objectiu és que tots els alumnes de segona ensenyança i batxillerat del país coneguin les branques de la FP, el funcionament i la idiosincràsia del centre. Aquestes jornades estan incloses dins del programa d'orientació de cada centre i permeten que els alumnes coneguin totes les possibilitats que ofereix el país.
Tots estaven molt atents a les explicacions i durant la tarda se'ls va veure contents i interessats en les assignatures i tot el que trobaran si assiteixen.
Dies més tard,el M.I. a anat al despatx de la psicopedagoga per parlar de la visita i per aclarir uns dubtes que tenia. Té bastant clar el cicle formatiu que vol fer,però li preocupa la prova de selecció que es fa ara al Juny i si no es treu el curs fins al setembre si li guardaran els resultats.
La psicopedagoga més tard m'ha dit que parlarà amb els professors i tutor perquè l'aprovin encara que sigui  amb un 5,ja que es un alumne que presenta sempre totes les feines i el seu comportament a l'aula es correcte,però el que li passa és que ja a tocat sostre acadèmicament,està cansat i apàtic i ja no es veu amb cor de seguir, tot i que li hem demanat que faci la última empenta.

Cal potenciar i donar a conèixer l'FP com a via interessant per a la inserció al mercat laboral però també com a passarel.la cap a la continuïtat dels estudis.
Amb aquest objectiu les alumnes de les diferents branques han preparat activitats relacionades amb la seva formació per tal de mostrar la seva especialitat. Aquesta jornada ha estat oberta a l’ensenyament secundari i batxillerat de tots els sistemes educatius del país, així com a particulars i a les empreses que col·laboren de forma activa amb les Estades Formatives dels alumnes.


El 15% dels graduats el 2011 en Formació Professional de Catalunya no ha trobat feina el 2012, enfront del 50% del conjunt de joves d'entre 16 i 24 anys i el 22,16% de la taxa d'atur catalana, segons l'estudi "Inserció laboral dels ensenyaments professionals".

dissabte, 11 de maig de 2013

ASSETJAMENT ESCOLAR

El dimarts 12 de març van passar a l'escola als alumnes de 3er. d' ESO una enquesta sobre l'assetjament escolar proporcionada pel CRES (centre de recursos i estudis d' Andorra),per veure quans nens/es es sentien assetjats pels seus companys,era anònima.
Quan la realitzaven, els alumnes amb TDA/H de l'aula,un dels qual estic seguint,no van parar de parlar amb el que tenien sentat al costat demanant el que havia respós,mirant al voltant,etc. Si l'enquesta durava 15-20 minuts,el M. va tardar gairebé tota l'hora. Penstiu,dubtos del que respondre i neguitós.
Unes setmanes més tard,el 9 d'abril,van venir al centre 2 noies del mateix CRES,per fer un taller sobre el Bullyng o assetjament escolar. Van comentar els resultats que havien donat les enquestes,van fer aixecar als alumnes de l'aula el dit quants d'ells es sentien assetjats pels seus companys. Curiosament els TDA/H es troben assetjats.
Van fer apuntar en un foli que en pensen del Bullyng i que creuen que és,durant uns 3 minuts. Després s'ha fet a la pissarra una pluja d'idees de tot el que els alumnes han escrit,era un taller participatiu. Els que estan assetjats no han obert boca i no han participat. Un amb el cap baix,el M. s'ha menjat literalment la part de darrera del boli i després no parava de picar al foli fent puntets al final a fet un dibuix.
Ha estat una sessió tensa,els 28 alumnes de la classe se'ls notava incomodes de parlar del tema i fins i tot alguns han  reconegut  que ells fan Bullyng a alguns companys.
Ha estat molt interessant d'assistir.

ORIENTACIÓ CAP A BATXILLERAT o FORMACIÓ PROFESSIONAL

Als alumnes de 4art. d'ESO se'ls hi ha passat un powerpoint perquè coneguin les sortides que tenen el curs vinent.
El cap d'estudis de la ESO els hi ha explicat els 4 tipus de Batxillerat que es fan al centre,sempre pensant en els estudis posteriors universitaris que voldran fer,perquè hauran d'escollir les assignatures optatives que els ajudaran a encaminar els seus estudis i quines són les assignatures que ponderen a la prova de selectivitat, i les sortides professionals que tindran si escullen uns o altres estudis.
També a explicat la sortida cap a Formació Professional,els cicles formatius que es fan a Andorra i si no ja han de marxar del país.
La majoria dels alumnes he vist que no tenen gaire idea del que volen fer i si els parles en vista a 2 anys endavant no pensen en el seu futur,ells estan preocupats per acabar la ESO i no veuen més enllà.
Alguns alumnes, dies posteriors han vingut a demanar a la orientadora o psicopedagoga que tenen dubtes i que no saben cap a on decantar-se, no tenen clar que volen fer.

dilluns, 22 d’abril de 2013

PROVA DE PERFIL

El 15/04/2013 es va passar als alumnes de 3er. ESO la prova IPP-R,és una prova de perfil,per veure cap a on es decanten els alumnes pel que fa als camps professionals. Consta de 180 preguntes que s'han de respondre en 1h. de temps i quan es corregeixen ens indica a on li  agradaria a l'alumne en el seu futur treballar. Se li va passar igual que a tota la classe al M. que és l'alumne de 3er. ESO amb TDA/H que estic seguint i el seu perfil va encaminat cap a la informàtica.  Avui se li ha fet el retorn i se li ha explicat el resultat de la prova. Està força d'acord amb el resultat però ell es concient de que les mates les té adecuades igual que moltes altres assignatures i que s'hauria de decantar cap a una Formació Professional. Està indecís no sap que fer,ho té cru per aprovar 3er. i passar de curs. La mare a trucat al centre demanant que se li adaptin molt més les assignatures i sobretot els examens darrers del curs. La orientadora ara parlarà amb els professors i tutor del M. a veure que es pot fer.
La prova és força interessant,reflecteix molt el pensament  de l'alumne sobre ell mateix.

dissabte, 20 d’abril de 2013

REUNIÓ AMB EL SAP

Una de les primeres sessions que fet a l'escola a estat assistir a la reunió setmanal que fan les 3 membres del SAP (Servei d' Assessorament Psicopedagògic) de l'escola on estic,la psicopedagoga de primera ensenyança,la de la ESO i la de Batxillerat. Aquí parlen de temes generals del centre. Ja he assistit a 3 i cada setmana tracten un tema diferent.
L'escola té el certificat de qualitat ISO i de cert temps en cert temps se'ls hi demana de revisar els documents del centre per les auditories que passen. Com que en aquest cas estic jo fent pràctiques,han estat revisant i modificant el del document que utilitzen i passen als mestres-professors del centre sobre el Trastorn de Dèficit d'Atenció.
Aquí us el presento:

 
INFORMACIÓ REFERENT AL TRASTORN  DE DÈFICIT D’ATENCIÓ[1]

1. Indicadors d’alerta del TDA-H a l’escola


Els mestres i professors del centre en un moment determinat, poden considerar la necessitat de que calgui valorar si un alumne pot tenir un TDAH. Aquesta alerta pot donar-se quan observin algunes de les característiques següents de forma persistent amb intensitat i freqüència (durant un període llarg de temps) i que es donin en diferents entorns (casa, pati, menjador, aula, etc.).

Els possibles indicadors d’alerta són:

·         Conducta inquieta, estar sovint fora del seu lloc.
·         No fer l’activitat que se suposa que ha de fer.
·         Dificultat per acabar el que ha començat.
·         No seguir les ordres o instruccions del mestre o professor.
·         Parlar fora de torn o cridar.
·         Mostrar-se agressiu amb els companys.
·         Posar-se nerviós amb facilitat.
·         Exigència desmesurada que les seves demandes siguin ateses de forma immediata.
·         Molestar els companys i interrompre els jocs i/o converses.
·         Canviar molt sovint d’activitat.
·         Respondre de forma precipitada.
·         Dificultat per esperar el torn de paraula.
·         Fer sorollets.
·         Estar distret i no escoltar quan se li parla.
·         Desorganització en les tasques escolars.
·         Perdre o oblidar les tasques escolars.
·         Lliurar sovint els deures fora de termini.
·         Lliurar els  treballs amb mala presentació i incomplets.
                                                                                                                        

2.Suggeriments pels mestres i professors:


Els suggeriments que trobareu a continuació, són adients per a tots els alumnes i imprescindibles pels que tenen aquest trastorn.

2.1 Suggeriments generals per a facilitar el treball a l’aula:

En la mesura del possible aprofitar els principis dels enfocaments cognitius i comportamentals per aplicar algunes estratègies encaminades a afavorir un treball i comportament a l’aula el màxim de reflexiu i adaptat.

·         Oferir models de conducta reflexiva amb aplicació de bones estratègies de solució de problemes. És eficaç oferir models  de treball  ( professors –companys ) que mostrin conductes reflexives que verbalitzin en veu alta estratègies  d’observació i “enginys” per a  resoldre problemes quotidians.
·         Afavorir que aprengui a autoavaluar-se  correctament.
·         Ajudar-lo a que faci una atribució adequada  dels èxits o fracassos i, per tant, el reconeixement d’un cert grau de responsabilitat en tot el que fa o li passa.
·         Afavorir la utilització d’autoinstruccions utilitzant el llenguatge per regular la seva conducta i ordenar el pensament per tal d’aprendre a pensar de manera més reflexiva.
·         Aplicar les autoinstruccions per a la resolució de qualsevol problema, ensenyant estratègies especifiques per cada tasca.
·         Utilitzar el reforç positiu per augmentar les conductes desitjables.
·        Pel que fa  a  les conductes pertorbadores  - que a classe es fan difícils d’ignorar-  es pot informar l’alumne, que si el seu comportament molesta els altres, haurà de sortir de classe uns moments (5 minuts, per exemple). Quan això succeeixi, se li ha d’indicar que surti, sense fer comentaris crítics ni ridiculitzant-lo en públic. Se’l  farà tornar a entrar després del temps pactat i sense comentaris.
És important aprofitar les situacions conflictives amb els companys o els adults per ajudar els alumnes a valorar les conseqüències del seu comportament i intentar que pensin o proposin altres formes d’abordar els problemes.
·        Valorar els esforços dels alumnes per estar-se quiets o per tenir un bon rendiment. Fer-los conscients d’aquestes valoracions. Es pot fet  a través de notes a l’agenda, valorant el treball presentat o, senzillament, mitjançant un senyal prèviament acordat entre el professor i l’alumne.
·        Comptar amb el noi/a amb TDAH per realitzar activitats que suposin activitat motora i que, per tant, permetin períodes  curts de temps en els que es pugui moure: enviar encàrrecs a altres professors, repartir material entre els companys, sortir a la pissarra… per evitar que s’aixequi i deambuli per la classe o molesti els companys. Intentar que durant el temps de treball a classe, hi hagi poc soroll i moviment.
·        Inculcar l’organització i l’establiment de petits objectius personals. Formar l’hàbit d’ordenar les coses de classe diàriament. Reconèixer els petits avenços. Ajustar les expectatives a les possibilitats de l’alumne. Establir metes a curt termini, realistes i avaluables.
·        Planificar els canvis amb antelació donant un  límit de temps per a realitzar-los. Establir regles clares, repassar-les, i reforçar positivament el seu acompliment.
 

2.2 Aspectes a tenir en compte per part del professorat respecte de les activitats escrites a l’aula


·        Ser constant en l’exigència de pautes concretes en la presentació de fulls (marges, nom, data…)
·        Plantejar poques activitats per full i amb espais suficients per a  les respostes.
·        Reduir la quantitat d’exercicis en activitats de pràctica reiterativa.
·        Subratllar els paràgrafs més importants de la pàgina.
·        Centrar  l’atenció en una activitat concreta tapant (si cal) les altres activitats del full.
·        Realitzar avaluacions curtes, sovintejades, evitant controls extensos.
·        Presentar les instruccions escrites clarament redactades i amb ordinador, tant si són activitats d’aprenentatge com d’avaluació
·        Subratllar les paraules clau i el vocabulari específic en les consignes escrites.
·        Aconsellar un sistema d’arxivar les feines que facilitin als alumnes l’organització de les tasques escrites, evitant la dispersió dels fulls.


2.3 Aspectes a tenir en compte en les activitats de classe i en els deures


·        Preveure, en el cas de donar deures, que l’alumne serà capaç de realitzar-los, tenint en compte la dificultat i/o extensió.
·        Limitar, en la mesura possible, les tasques i deures per tal que l’alumne les pugui completar i presentar en un termini raonable.
·        Explicar els deures utilitzant el suport de la pissarra, verbalitzant alhora  les instruccions.
·        Assegurar-se de deixar temps per copiar l’escrit a la pissarra.
·         Segmentar les feines complexes en fases, marcar un temps prudent per determinar cada fase, alabar l’alumne cada vegada que hagi aconseguit arribar a l’objectiu marcat i demanar-li que segueixi a continuació amb la següent fase. Possibilitat de correcció immediata en cada fase.
·         Estructurar la realització de les feines en temps curts per tal que pugui acabar les tasques. 
·         Establir un sistema de recolzament utilitzant el suport d’un company responsable que l’ajudi en la comprensió de les activitats a realitzar
·        Emfatitzar l’ús de l’agenda. Donar un temps concret a cada sessió de classe només per fer les anotacions mentre el mestre/professor les escriu a la pissarra. Fer-ne la supervisió mentre els alumnes les copien.
·        Facilitar esquemes, guies d’estudi setmanals i la planificació de l’estudi diari.
·        Anar controlant les feines que es portin a terme a llarg termini. Fer recordatoris, demanar esquemes, comentar, etc.
 

2.4 Aspectes a tenir en compte pel professorat en la presentació oral d’explicacions referides a temes/lliçons


·        Abans de començar l’explicació, assegurar-se, que s’ha captat l’atenció de l’alumne.
·        Mantenir un contacte ocular tan freqüent com resulti apropiat, durant les explicacions dels temes.
·        Utilitzar claus i senyals no verbals (mirades, gestos amb la mà, etc.) per redirigir l’atenció, mentre es continua l’explicació de la classe.
·        Relacionar l’explicació amb algun tema de l’interès de l’alumne.
·        Adequar les activitats a  la seva limitada capacitat d’atenció.
·        Facilitar –abans de començar l’explicació- per escrit a la pissarra o en un full, un esquema amb els conceptes més importants i el vocabulari bàsic.
·        Donar en la mesura del possible, explicacions curtes i que vagin al “gra”.
·        Dotar l’explicació d’un ritme. Punts curts i clars (Si es presenta el tema de forma lenta, és probable que  l’alumne perdi part de la informació).
·        Proporcionar una varietat d’activitats en cada tema tenint en compte alternar les de caire visual, auditiu, manipulatiu.
·        Involucrar l’alumne durant l’activitat proporcionant:

Ø      Materials d’autocorreccció.

Ø      Possibilitats de participar i interactuar.

Ø      Activitats en les que s’interpretin “rols”.

Ø      Activitats de treball cooperatiu.

·        Dirigir-se a l’alumne mentre es fa l’explicació, anomenant-lo pel seu nom.
·      Fer notar a l’alumne quan està en actitud atenta i adequada. Evitar comentaris sobre conductes indicatives de manca d’atenció del tipus “estàs a les boires”, “no estàs treballant”. No donar instruccions del tipus “no et distreguis amb el llapis” o “escolta”. Es preferible subministrar claus verbals discriminatives que l’ajudin a reflexionar sobre la seva forma de comportar-se “recordes que és el que havies de fer” o “estàs ja acabant la feina”?
·        Preveure deixar-li temps per comentar amb algun company alguna cosa que no hagi entès.

2.5 Aspectes a tenir en compte en l’organització de l’aula.


·      Distribució de les taules en files suficientment distanciades que permetin fàcilment el desplaçament del professorat.

·      Asseure l’alumne a prop de la taula del professor.

·      Assegurar-nos que té un visió completa i òptima de la pissarra en qualsevol situació de classe.

·        Limitar les distraccions visuals i/o auditives evitant que s’assegui a prop de porta, finestres, paperera, etc.
·        Assignar un lloc (taula, cadira) a cada alumne durant un període espaiat de temps.
·        Posar-los-hi al costat companys que siguin models apropiats, atents, ordenats, que compleixin les ordres.
·        Facilitar que puguin treballar en una taula individualment en moments que requereixin més concentració.


2.6 Aspectes a tenir en compte en el control del comportament


·        Tenir unes expectatives ajustades de les necessitats de l’alumne.
·        Definir la situació: Explicar a l’alumne que sabem què li passa, manifestar-li afecte i suport i, a continuació, deixar molt clares quines són les expectatives que tenim del seu comportament. Explicar amb claredat i explícitament el què ha de fer i no només, el que no ha de fer.
·        Reforçar els comportaments adequats.
·        Potenciar la cooperació en lloc de la competitivitat.
·        Buscar solucions en lloc de culpables.
·        Potenciar l’amistat, l’empatia, l’humor.
·        Donar més atenció a les conductes positives que a les negatives.
·        Potenciar la participació i la responsabilitat.
·        Recordar de manera breu, però amb certa freqüència, les normes que regulen el comportament general a classe.
·        Lloar de manera clara i específica les actuacions correctes, eludint la utilització de frases fetes i generals.
·        No posar l’alumne en evidència davant els companys, ni avergonyir-lo. Oferir-li suport i afecte.
·           Procurar un ambient tranquil i ordenat i sense massa canvis. Si n’hi ha, anticipar-los perquè l’estabilitat els ajuda.
·        Establir unes rutines estructurades amb recordatoris freqüents.
·        Donar les consignes d’una en una i fent contacte ocular.
·        Deixar clara la relació que hi ha entre cada conducta i les seves conseqüències.
·        Evitar  etiquetes com ara “passota”, “gandul” per evitar que acabi assumint aquest rol.



 

dijous, 21 de març de 2013

PRESSA DE CONTACTE

He començat les pràctiques desprès de parlar amb la orientadora de la ESO i el Director del centre,coneixent alguns alumnes amb TDA/H que estan cursant 3er. i 4rt. d' ESO i ara em decidiré per un parell de casos,per anar fent el seguiment i la orientació que ells escullin.