REUNIÓ AMB EL SAP

Una de les primeres sessions que fet a l'escola a estat assistir a la reunió setmanal que fan les 3 membres del SAP (Servei d' Assessorament Psicopedagògic) de l'escola on estic,la psicopedagoga de primera ensenyança,la de la ESO i la de Batxillerat. Aquí parlen de temes generals del centre. Ja he assistit a 3 i cada setmana tracten un tema diferent.
L'escola té el certificat de qualitat ISO i de cert temps en cert temps se'ls hi demana de revisar els documents del centre per les auditories que passen. Com que en aquest cas estic jo fent pràctiques,han estat revisant i modificant el del document que utilitzen i passen als mestres-professors del centre sobre el Trastorn de Dèficit d'Atenció.
Aquí us el presento:

 

INFORMACIÓ REFERENT AL TRASTORN  DE DÈFICIT D’ATENCIÓ[1]

1. Indicadors d’alerta del TDA-H a l’escola

Els mestres i professors del centre en un moment determinat, poden considerar la necessitat de que calgui valorar si un alumne pot tenir un TDAH. Aquesta alerta pot donar-se quan observin algunes de les característiques següents de forma persistent amb intensitat i freqüència (durant un període llarg de temps) i que es donin en diferents entorns (casa, pati, menjador, aula, etc.).

Els possibles indicadors d’alerta són:

·         Conducta inquieta, estar sovint fora del seu lloc.

·         No fer l’activitat que se suposa que ha de fer.

·         Dificultat per acabar el que ha començat.

·         No seguir les ordres o instruccions del mestre o professor.

·         Parlar fora de torn o cridar.

·         Mostrar-se agressiu amb els companys.

·         Posar-se nerviós amb facilitat.

·         Exigència desmesurada que les seves demandes siguin ateses de forma immediata.

·         Molestar els companys i interrompre els jocs i/o converses.

·         Canviar molt sovint d’activitat.

·         Respondre de forma precipitada.

·         Dificultat per esperar el torn de paraula.

·         Fer sorollets.

·         Estar distret i no escoltar quan se li parla.

·         Desorganització en les tasques escolars.

·         Perdre o oblidar les tasques escolars.

·         Lliurar sovint els deures fora de termini.

·         Lliurar els  treballs amb mala presentació i incomplets.

                                                                                                                        

2.Suggeriments pels mestres i professors:

Els suggeriments que trobareu a continuació, són adients per a tots els alumnes i imprescindibles pels que tenen aquest trastorn.

2.1 Suggeriments generals per a facilitar el treball a l’aula:

En la mesura del possible aprofitar els principis dels enfocaments cognitius i comportamentals per aplicar algunes estratègies encaminades a afavorir un treball i comportament a l’aula el màxim de reflexiu i adaptat.

·         Oferir models de conducta reflexiva amb aplicació de bones estratègies de solució de problemes. És eficaç oferir models  de treball  ( professors –companys ) que mostrin conductes reflexives que verbalitzin en veu alta estratègies  d’observació i “enginys” per a  resoldre problemes quotidians.

·         Afavorir que aprengui a autoavaluar-se  correctament.

·         Ajudar-lo a que faci una atribució adequada  dels èxits o fracassos i, per tant, el reconeixement d’un cert grau de responsabilitat en tot el que fa o li passa.

·         Afavorir la utilització d’autoinstruccions utilitzant el llenguatge per regular la seva conducta i ordenar el pensament per tal d’aprendre a pensar de manera més reflexiva.

·         Aplicar les autoinstruccions per a la resolució de qualsevol problema, ensenyant estratègies especifiques per cada tasca.

·         Utilitzar el reforç positiu per augmentar les conductes desitjables.

·        Pel que fa  a  les conductes pertorbadores  - que a classe es fan difícils d’ignorar-  es pot informar l’alumne, que si el seu comportament molesta els altres, haurà de sortir de classe uns moments (5 minuts, per exemple). Quan això succeeixi, se li ha d’indicar que surti, sense fer comentaris crítics ni ridiculitzant-lo en públic. Se’l  farà tornar a entrar després del temps pactat i sense comentaris.

És important aprofitar les situacions conflictives amb els companys o els adults per ajudar els alumnes a valorar les conseqüències del seu comportament i intentar que pensin o proposin altres formes d’abordar els problemes.

·        Valorar els esforços dels alumnes per estar-se quiets o per tenir un bon rendiment. Fer-los conscients d’aquestes valoracions. Es pot fet  a través de notes a l’agenda, valorant el treball presentat o, senzillament, mitjançant un senyal prèviament acordat entre el professor i l’alumne.

·        Comptar amb el noi/a amb TDAH per realitzar activitats que suposin activitat motora i que, per tant, permetin períodes  curts de temps en els que es pugui moure: enviar encàrrecs a altres professors, repartir material entre els companys, sortir a la pissarra… per evitar que s’aixequi i deambuli per la classe o molesti els companys. Intentar que durant el temps de treball a classe, hi hagi poc soroll i moviment.

·        Inculcar l’organització i l’establiment de petits objectius personals. Formar l’hàbit d’ordenar les coses de classe diàriament. Reconèixer els petits avenços. Ajustar les expectatives a les possibilitats de l’alumne. Establir metes a curt termini, realistes i avaluables.

·        Planificar els canvis amb antelació donant un  límit de temps per a realitzar-los. Establir regles clares, repassar-les, i reforçar positivament el seu acompliment.

 

2.2 Aspectes a tenir en compte per part del professorat respecte de les activitats escrites a l’aula

·        Ser constant en l’exigència de pautes concretes en la presentació de fulls (marges, nom, data…)

·        Plantejar poques activitats per full i amb espais suficients per a  les respostes.

·        Reduir la quantitat d’exercicis en activitats de pràctica reiterativa.

·        Subratllar els paràgrafs més importants de la pàgina.

·        Centrar  l’atenció en una activitat concreta tapant (si cal) les altres activitats del full.

·        Realitzar avaluacions curtes, sovintejades, evitant controls extensos.

·        Presentar les instruccions escrites clarament redactades i amb ordinador, tant si són activitats d’aprenentatge com d’avaluació

·        Subratllar les paraules clau i el vocabulari específic en les consignes escrites.

·        Aconsellar un sistema d’arxivar les feines que facilitin als alumnes l’organització de les tasques escrites, evitant la dispersió dels fulls.

2.3 Aspectes a tenir en compte en les activitats de classe i en els deures

·        Preveure, en el cas de donar deures, que l’alumne serà capaç de realitzar-los, tenint en compte la dificultat i/o extensió.

·        Limitar, en la mesura possible, les tasques i deures per tal que l’alumne les pugui completar i presentar en un termini raonable.

·        Explicar els deures utilitzant el suport de la pissarra, verbalitzant alhora  les instruccions.

·        Assegurar-se de deixar temps per copiar l’escrit a la pissarra.

·         Segmentar les feines complexes en fases, marcar un temps prudent per determinar cada fase, alabar l’alumne cada vegada que hagi aconseguit arribar a l’objectiu marcat i demanar-li que segueixi a continuació amb la següent fase. Possibilitat de correcció immediata en cada fase.

·         Estructurar la realització de les feines en temps curts per tal que pugui acabar les tasques. 

·         Establir un sistema de recolzament utilitzant el suport d’un company responsable que l’ajudi en la comprensió de les activitats a realitzar

·        Emfatitzar l’ús de l’agenda. Donar un temps concret a cada sessió de classe només per fer les anotacions mentre el mestre/professor les escriu a la pissarra. Fer-ne la supervisió mentre els alumnes les copien.

·        Facilitar esquemes, guies d’estudi setmanals i la planificació de l’estudi diari.

·        Anar controlant les feines que es portin a terme a llarg termini. Fer recordatoris, demanar esquemes, comentar, etc.

 

2.4 Aspectes a tenir en compte pel professorat en la presentació oral d’explicacions referides a temes/lliçons

·        Abans de començar l’explicació, assegurar-se, que s’ha captat l’atenció de l’alumne.

·        Mantenir un contacte ocular tan freqüent com resulti apropiat, durant les explicacions dels temes.

·        Utilitzar claus i senyals no verbals (mirades, gestos amb la mà, etc.) per redirigir l’atenció, mentre es continua l’explicació de la classe.

·        Relacionar l’explicació amb algun tema de l’interès de l’alumne.

·        Adequar les activitats a  la seva limitada capacitat d’atenció.

·        Facilitar –abans de començar l’explicació- per escrit a la pissarra o en un full, un esquema amb els conceptes més importants i el vocabulari bàsic.

·        Donar en la mesura del possible, explicacions curtes i que vagin al “gra”.

·        Dotar l’explicació d’un ritme. Punts curts i clars (Si es presenta el tema de forma lenta, és probable que  l’alumne perdi part de la informació).

·        Proporcionar una varietat d’activitats en cada tema tenint en compte alternar les de caire visual, auditiu, manipulatiu.

·        Involucrar l’alumne durant l’activitat proporcionant:

Ø      Materials d’autocorreccció.

Ø      Possibilitats de participar i interactuar.

Ø      Activitats en les que s’interpretin “rols”.

Ø      Activitats de treball cooperatiu.

·        Dirigir-se a l’alumne mentre es fa l’explicació, anomenant-lo pel seu nom.

·      Fer notar a l’alumne quan està en actitud atenta i adequada. Evitar comentaris sobre conductes indicatives de manca d’atenció del tipus “estàs a les boires”, “no estàs treballant”. No donar instruccions del tipus “no et distreguis amb el llapis” o “escolta”. Es preferible subministrar claus verbals discriminatives que l’ajudin a reflexionar sobre la seva forma de comportar-se “recordes que és el que havies de fer” o “estàs ja acabant la feina”?

·        Preveure deixar-li temps per comentar amb algun company alguna cosa que no hagi entès.

2.5 Aspectes a tenir en compte en l’organització de l’aula.

·      Distribució de les taules en files suficientment distanciades que permetin fàcilment el desplaçament del professorat.

·      Asseure l’alumne a prop de la taula del professor.

·      Assegurar-nos que té un visió completa i òptima de la pissarra en qualsevol situació de classe.

·        Limitar les distraccions visuals i/o auditives evitant que s’assegui a prop de porta, finestres, paperera, etc.

·        Assignar un lloc (taula, cadira) a cada alumne durant un període espaiat de temps.

·        Posar-los-hi al costat companys que siguin models apropiats, atents, ordenats, que compleixin les ordres.

·        Facilitar que puguin treballar en una taula individualment en moments que requereixin més concentració.

2.6 Aspectes a tenir en compte en el control del comportament

·        Tenir unes expectatives ajustades de les necessitats de l’alumne.

·        Definir la situació: Explicar a l’alumne que sabem què li passa, manifestar-li afecte i suport i, a continuació, deixar molt clares quines són les expectatives que tenim del seu comportament. Explicar amb claredat i explícitament el què ha de fer i no només, el que no ha de fer.

·        Reforçar els comportaments adequats.

·        Potenciar la cooperació en lloc de la competitivitat.

·        Buscar solucions en lloc de culpables.

·        Potenciar l’amistat, l’empatia, l’humor.

·        Donar més atenció a les conductes positives que a les negatives.

·        Potenciar la participació i la responsabilitat.

·        Recordar de manera breu, però amb certa freqüència, les normes que regulen el comportament general a classe.

·        Lloar de manera clara i específica les actuacions correctes, eludint la utilització de frases fetes i generals.

·        No posar l’alumne en evidència davant els companys, ni avergonyir-lo. Oferir-li suport i afecte.

·           Procurar un ambient tranquil i ordenat i sense massa canvis. Si n’hi ha, anticipar-los perquè l’estabilitat els ajuda.

·        Establir unes rutines estructurades amb recordatoris freqüents.

·        Donar les consignes d’una en una i fent contacte ocular.

·        Deixar clara la relació que hi ha entre cada conducta i les seves conseqüències.

·        Evitar  etiquetes com ara “passota”, “gandul” per evitar que acabi assumint aquest rol.

---